Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-43_viaranys-invisibles.html


Viaranys invisibles


Lluny, dins la mar esperonada que res no atorga

lluny, dins l'oceà embravit que res no perdona

atansar-t'hi seria com

clavar dagues en un coixinet ferit

passar d'esquitllentes pels viaranys invisibles

anul.lant contradiccions feixugues que el destí t'imposa

i amb la cara neta rentar de porqueria l'ànima empestifada.



A les golfes enteranyinades, l'or dels búlgars s'hi amaga

deconstruint laberints per obtenir-ne el codi d'entrada

a les natges ben formades, estels argentats hi reposen

no hi ha aturador pel gran mural de les imatges mortes

mossegaren el carnatge, s'hi abraonaren ferotgement,

però no eren voltors ......... no ho eren, no ...........



Taxidermistes de la paraula et bufaran l'orella

vedettes de llargues cames t'entabanaran la vista

cuineres adorables t'embriagaran el gust

mescladors de perfums t'obriran els sentits,

però saps prou bé que una sola vibració de les ales de la papallona

et connectarà amb la glòria.



Escalinates d'ardor t'afanes a pujar

focs que encara cremen dins del teu pit

no hi ha escàpol per a l'extinció

tret d'un magre retret xiulat més que no pas dit.



Dalt dels pinacles daurats s'hi bressola un homenet amb bombí

plouen guspires d'èxtasi en franquícia

l'home del temps no ho havia previst

les cametes de l'homenet oscil.len cofoies.



Vas poder-hi dormir, dalt dels cims

un suara de benestar t'atrapà com un coixí

l'espurna reviscolà pels conductes interiors

el viatge fou reprès

fins que un munt de dagues voladores trencà ton somieig

i l'espelma s'apagà.



Renegaires eixorits despotricant en to professional

diafragmes de l'ànima desats al bagul dels oblits

pagodes de sucre envoltades de verds estanys

la primavera interior deixondida és.



 

Enviat el 23 de setembre del 2011