Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-418_dalt-del-turo.html Dalt del turó La dama de blanca pell i fosc atuell s'abocą dalt del turó, gčlides sonoritats brollaren de llurs llavis petrificats, i amb la llum del dia, tot d'una, desaparegué.   La fosca nit embolcallą el cavall blanc, que majestuosament s'encabritą dalt del turó, maragdes de foc eixiren de llurs narius, renillą sinistrament, i amb la llum del dia, tot d'una, s'esvaķ.   L'Esprimatxada donzella de rķnxols daurats féu rodolar una pilota per la falda del turó, de rogenques galtes i llargues cames, alēą la pilota amb els dos braēos ben amunt, dalt del turó, sota un gran i llņbrec nśvol, xisclą quelcom inintel·ligible, i amb la llum del dia, de cop i volta, es foné en una espiral de cendres que el vent s'endugué.   El pallasso fracassat s'enfilą dalt del turó, hi cremą llur vestimenta i es despintą la faē, nu i quiet, fitą l'horitzó mentre llurs ulls vessaven llągrimes de sang, i amb la llum del dia, de sobte, es torną invisible.