Trucaren a la porta i ningú aparegué,
al llindar, unes estranyes flors deixaren,
perfumades amb brises i colors d'orient,
en un gerro argentat les vaig ficar,
i a somniar en dones guerreres me'n vaig anar,
Diana caçadora cavalcava la primera,
i el cel damunt seu, era d'un roig intens,
una fletxa daurada em llançà,
clavant-me-la ben endins del pit,
la sang brollà a l'instant,
de tan real que era, s'escampà pel llit,
i tenyí els blancs llençols d'un vermell ferotge,
ferit de mort, em vaig arrossegar fins on el platejat gerro havia deixat,
buit restava, i al terra, les flors esmicolades
formaven una frase : "l'amor et matarà"