Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-41_fetges.html Fetges Matrius despullades, ermes, carcassa rovellant-se al sol diumenger entre-murs, draps macilents amuntegats, fluint-ne com cascades un riu de llaunes enrogides de sardina solcant passadissos autòmates brandant banderes marxen en fileres altaveus gegantins bramant brossa des dels cims decrepituds austeres pengen emmarcades al rebedor calor solidificada dins del claustrofòbic ascensor. Tenies tantes mans !!!! i ara ni tan sols la flassada pots engrapar tenies tants ulls !!!! i ara tot ho tombes a les palpentes bellesa malsana eixida d'un llòbrec indret cap bon auguri se'n podia predir cap estel lliure s'avindria a guiar-te per això mateix, torna'm la flassada, que vull dormir. Vapors d'Orient, flors de lotus, paisatges eixits de la bromera diatribes d'altres temps, allà on la solitària palmera testimonia l'acte de fe flautes màgiques, llaüts estrangolats pel so d'un saxo potent, de matinada, l'esgarip del bandoler cordes afluixades donen respir al presoner corretges desfetes alleugen el pes de l'ànima farcells a mig fer, l'agònic viatge es torna a refer. Vides sedimentades per l'estupefacció, pòsits d'enyorança deu agosarats genets saltaren la tanca una filera d'escarbats ix dels sostenidors quina pell tan blanca! àcides tarongines li regalimen damunt. Els deixebles darrera el gurú ratolins darrera en Mickey Mouse xupòpters esperpèntics darrera l'índex bursari i al meu darrera, ningú. A ple sol estenies la bugada mentre la lluna s'amagava murriament un dolç xiuxiueig es dilatava per les parets emmenant ecos daurats no gens estridents la quietud reposada del balancí amb la mà sacsejaves l'aire mandrós i a la tele els monstres s'esbatussaven per sortir. Guspires de metall brollen com petites llances de cels efímers i de mentida síl.labes sibilines fugen d'estudi cacofonies desterrades omplen palaus orientals coloms irreverrents embruten teulats bizantins la "mamada" és complerta, l'Arc de Sant Martí ja pot eixir. Màscares de papir dansen folles pels claveguerams la brutícia sorda que no s'escampa puix a la subterraneïtat roman acotada llanternes trifàssiques fan pampallugues tricolors dins dels túnels les boles platejades enlluernen a les rates i un bri de mal s'envia per missatger urgent. Mandarines de sucre, pells esmolades, "cadillacs" trinxats batuts de gas-oil, orxates negres, còctels fugissers gola avall tot això hi havia una vegada dessota la meva estora pediatres sense infants, infants sense jocs, jocs sense normes, normes sense normes tramvies siderals, col-i-flors amb braguetes, pollastres amb llacet i gomina tot això hi havia una vegada al meu jardí.   Enviat el 3 d'octubre del 2011