Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-407_la-cicatriu-interior.html


La cicatriu interior


Vagarejo pels carrers fins que la nit m'embolcalla,

la sento bategar, de profundis, la sento gemegar, de profundis,

la cicatriu interior no troba consol, s'adorm per tot seguit desvetllar-se punyent,

bec sospirs de vida fins que l'ànima em diu prou,

la sento sacsejar-se dins meu, neguitosa, ploranera,

la cicatriu interior no vol sanar, vol romandre, vol sobreviure al pas del temps,

em despullo i m'endinso en una negra mar d'onatge suau i temperat,

mentre un sol rogenc escampa el seu poder calorífic i una gavina brama damunt meu,

la cicatriu interior també hi és, ella és amb mi,

al bell mig del desert o entre la riuada de gent d'una gran ciutat,

és la meva companya fidel, no m'abandona, no em traeix,

sap que mentre jo respiri, ella també ho farà.