En un camp d'ivori flagelat pel sol, els colors es desintegren vers la buidor,
en la recta línia de l'horitzó marí, el màstil llargarut sucumbeix vers el fons,
en el camí escanyolit i obac del desempar, feres ocultes xisclen llur tristor en la foscor,
en una minúscula i despullada estança, un homenet consirós es palpa els mugrons,
i no hi ha petjades per seguir en deserts ignots, ni cap timoner guiant el buc fantasmal,
cap dona de la vida obrirà la porta a unes butxaques foradades,
i cap serp de cascabell t'estalviarà la mossegada,
el quitrà de la carretera, la pols del viarany i l'estel adormit et xuclaran les entranyes,
però l'alè de combat encara no t'ha abandonat, i a les palpentes eixiràs del laberint,
en una verda i ondulada praderia els esperits cavalquen lliures vers l'infinit.