l'Ull de vidre del gos fita l'horitzó,
l'home vell del blanc bastó furga a la buidor,
al bunker amagat sota la sorra, un home amb cap de peix,
prem el botó de la vilesa i beu licors perfumats,
una filera de gogo-girls llueixen cames dalt de la passarel·la,
mentre la veu atronadora, anuncia al veïnat, l'extermini dels somnis,
feres amansides per la bellesa ixen de llurs caus,
en la solitud d'un castell enrunat, l'home-elefant refà els pensaments,
cendres escampades a la platja, banderes esparrecades i trinxeres abandonades,
la claror s'endinsa com boirina pels finestrons i tu romans quiet,
mil carros de foc s'estavellen contra el mur de la ignorància,
llàgrimes de sal cauen de flonjos núvols i tu ja no hi ets.