Res a dir, el senyor ningú es passeja pel vorell de l'eternitat,
res a fer, el senyor ningú omple mots encreuats penjat d'una lluna minvant,
res a veure, el senyor ningú duu màscara, antifaç, pedaç de pirata a l'ull dret i s'aguanta la respiració,
res per assolir, per tant tot el ventall de panoràmiques extravagants s'obren davant seu,
res a tenir, o sigui, ho té tot, tot allò que pertany al món subterrani del surrealisme,
res a gaudir, el senyor ningú en té prou amb fregar amb la punta dels dits el foc insadollable de l'èxtasi metafísic,
res a sentir, oïda sorda a la petulància acompanyada de tones d'estultícia que l'envolta arreu,
res a mesurar, al senyor ningú no se li traba la llengua i l'efecte és devastador, enderroca murs gruixuts d'hipocresia amb un grapat de mots,
res a explicar, el senyor ningú s'enlaira en un globus tricolor mentre bufa bombolles de sabó,
res a perdonar, ni amics ni enemics, només la gran teranyina social que el vol enxampar, normes i conductes per ficar-lo dins una capsa de llumins,
res no el deturarà, el senyor ningú té una missió sagrada, esdevenir feliç.