Com la nit del màgic viatge, estel.lada i llangorosa,
com les píndoles de l'èxtasi instantani, carregat de colors, i de dolors,
com el blat fermentat en camps esgrogueïts, al.lucinats pel sol ardent,
com el plaer mai sadollat en indrets desèrtics, farcits de turons pelats,
així copso tots els sentits en un sol estadi de consciència,
així omplo la gerra de l'angoixa eterna i amansida.
De contes de fades i de follets n'extrec el cor nu de la devastació,
de piràmides blavoses de cinc puntes n'obtinc el verí pels teus ulls,
de tardes xafogoses dessota la isolada palmera del menyspreu en bec l'elixir de la felicitat,
d'ombres captives en sojorno l'aurèola de la immortalitat.
En paranys malintenciontats m'hi rebolco com un porc,
en guerres estrangeres hi fico el nas i les galtes,
en mocadors acolorits m'embolico l'ànima i el cervell,
en topades amb la vida n'aprenc un xic més.