I callaven, les veus sorolloses callaven,
emmudien al pas dels cavalls d'argent,
genets de platí i cuirasses feixugues,
i a tot això l'albada ho tenyí de foc,
flors liles, lilars, cels liles, vestits liles,
primavera lila barrejada amb sang.
L'Infant agafava la mà de sa mare mentre arrossegava
el serpent-gos lligat amb un cordill,
no borda, no lladra, només xiula,
fa espetegar el vent dins seu i el llança com una fuetada,
pell de gallina a tot el veïnat,
l'infant el passeja orgullós fins els confins de la terra.
No el nomeneu, a aquell qui guia els nostres destins,
no l'esmenteu, o mil dimonis ferotges us faran bullir eternament,
potser és un banquer, potser un home de negocis, en tot cas, un xucla-sangs.
vingueren de l'orient i no es deturaren,
ni preguntaren ni es deixaren interpelar,
tenien massa pressa.