I la lluna s'ensorrava
pel pes feixuc de llurs esglais,
no eren meuques, no,
esclarissades llampants
s'estrefeien al seu voltant;
bagateles per distreure's,
llençols blancs embrutits
de mentides fredes
i consirs calents;
i l'esquerda obria turons
i l'aire es giravoltà
ferotgement,
i la impudícia s'abraonà
discontínuament.
I el lèxic deixà pas al vici
i el vici s'ofegà en el seu propi vòmit
i de sobte, xaasss!!!!
l'albada refulgent es presentà,
i les goles atenallades
s'alliberaren
i les cadenes mesiàniques
s'afluixaren.
A tu, t'ho puc confiar,
no hi ha res a l'altra banda del corredor;
a tu, t'ho puc xiuxiuejar,
les ones platejades se n'han anat,
deixant un buit perdurable a l'horitzó.
La grandesa del "no-creient"
és saber-ho i seguir fent;
la roïnesa del "creient"
és ignorar-ho, tot i estar-ne al corrent.
Rocs eixits de l'aridesa polsegosa,
ambulàncies vespertines brollen del crepuscle,
el far d'Alexandria s'ha malmès .....
l'hora fosca t'acarona
i tu t'hi deixes dur.
Enviat el 16 d'octubre del 2011