La veritat és que, després d'engegar -fa dos dies- la campanya a favor del nom oficial de 'País Valencià' i d'aparèixer en alguns mitjans, com LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ, he començat a llegir comentaris personals de gent a favor o en contra d'aquesta denominació i m'ha quedat diàfanament clar que, a la terra dels valencians, li poses el nom que li poses, trobaràs algú que no estiga gens conforme amb la resta de conciutadans, ni amb la denominació de País Valencià, ni de Regne de València, ni Antic Regne, ni República Valenciana, ni Nació Valenciana, ni Regió Valenciana, ni Comunitat Valenciana, ni Comuñidaz PPalenciana, ni Llevant Peninsular, ni Levante Feliz, ni Levante PPodrido de CorruPPción, ni València Vice (emulant a 'Miami Vice - Corrupció a Miami'), ni com collons vulgues dir-li, xe! Sempre hi trobaràs algú que et dirà que no, que de cap manera pensa anomenar-la com tu proposes. No sé com seran els altres països o estats, però, en aquest maleït país de l'oest del mediterrani cada cop ens resulta més difícil entendre's uns amb altres.
He comprovat que l'única denominació que actualment no hi troba 'tantes' reticències com les altres a nivell del poble pla, això és, de la gent poc o gens polititzada (si és que n'hi ha alguna, clar, i cada cop ho dubte més, perquè els 'apolítics' de sempre no deixen de votar al PP) és la d'anomenar 'València' a tot el conjunt del País Valencià i 'Ciutat de València' només al Cap i Casal, això és, a la Capital del Túria o Guadalaviar.
De fet, sense adonar-me, a mi també se m'escapa aquest mot, 'València', quan parle de manera informal i vull referir-me a tot el País Valencià. Però, com a mi, he comprovat que també li succeeix a infinitat de persones, i ho fem de manera inconscient, quan deixem de pensar políticament i parlem amb la llengua d'anar per casa. Supose que serà per l'economia del llenguatge, igual que esdevé més fàcil dir 'Argentina' que 'República Argentina', 'Xina' que 'República Popular Xina' o 'DF' que 'Districte Federal' o que 'Ciutat de Mèxic'. És més fàcil per tothom dir 'València' que 'País Valencià', 'Regne de Valencia' o 'Comunitat Valenciana'. Fins i tot, als acèrrims defensors de 'Comunitat Valenciana', imperialistes i anticatalanistes a ultrança, també els requereix un sobreesforç mental pronunciar el nom compost, amb l'afegitó artificial de 'Comunitat' o l'històric de 'Regne', evocador de velles glòries, que ja no tornaran. Ho sé perquè, quan parles amb ells de manera col·loquial a tothom se li cola sense voler -¡i també se'm cola a mi!- el nom de València per al·ludir a tota l'àrea geogràfica que va de Vinaròs a Torrevella i d'Ademús a Xàbia.
Ara bé, fins i tot amb aquesta de 'València', la més còmoda, econòmica i estesa de les possibles denominacions, alternatives a l'oficial de 'Comunitat Valenciana', encara t'hi topes amb grapats de gent reticent. Alguns diuen que amb ella seria difícil diferenciar a un 'valencià' de la capital, de la 'província' o de tot el país. I jo els conteste: "¡però si eixa ambigüitat ja la tenim ara mateix!, ¿que no ho veieu, xe?"
Els més refractaris a denominar 'València' a tot el país provenen, sobretot, de Castelló de la Plana i d'Alacant. Molta gent d'aquestes dues ciutats s'hi oposen de pla (¡també amb el vigent terme oficial de 'Comunitat Valenciana'!) a què s'associe únicament el nom de València a tot el nostre País, per evitar una excessiva preponderància de la capital central, en detriment de les altres dues respectives 'capitals provincials'. És com l'aversió que provoca en alguns el terme de 'Països Catalans', perquè "no volen subordinar-se a Catalunya", però en versió de guerra intestina o de rancúnia i enveja domèstica al si mateix del 'País Valencià'.
Com t'he dit: UN FER LA MÀ, XE! Gestionar Catalunya podrà ser complicat, però gestionar el País Valencià i tindre contents a la majoria de ciutadans esdevé.......... UNA COSA INFERNAAAL!!!!
De moment, el nom oficial que encara ostenten alguns -i que patim altres- és el de 'Comunitat Valenciana' (no 'Comunidad Valenciana', en castellà), però aquesta paraula, 'Comunitat', tan manida, gastada i desgastada pel PP, per eixe puto Partit Popular que ha associat tantes vegades València a les trames de corrupció, ens dóna gairebé agonia pronunciar-la. I no és gens banal, el simple fet d'escoltar el nom de 'Comunitat Valenciana', perpètuament present als informatius de Canal 9 i radiotelevisió imperial castellana, cada vegada ens provoca més oix i angoixa a tots aquells valencians catalanistes que hem sigut sistemàticament discriminats i anorreats per eixos mateixos mitjans, així com pel govern totalitari, castellanista i anticatalanista del PP valencià, teledirigit -com sempre- des de Madrid.
Però el pitjor no és això. Si ja era depriment que els imperialistes del PP no ens fessen ni puto cas als catalanistes valencians durant els vint anys que han governat la nostra Generalitat, encara ho és més que, ara que s'hi ha capgirat la truita i han entrat en el govern, junt amb el PSOE, els valencianistes de la Coalició Compromís (entre ells, antics promotors del catalanisme valencià), gent a la qual durant anys havíem votat ferventment i en la qual hi confiàvem bastant (no cegament, això sí, però sí bastant), resulta que ara passen de nosaltres com de la merda seca, igual que ho feia abans el Partit Popular. Al cap i a la fi, en alguns aspectes, els actuals governants valencianistes de Compromís no es diferencien massa dels indignes predecessors castellanistes del Partit Popular, i això, per la gent que els havíem votat i que els havíem donat el nostre suport moral durant la llarga travessa en el desert, ens dol molt, però que molt..... Sembla gairebé una traïció, però no ja a nosaltres, com a antics companys de lluita, sinó a ells mateixos, ¡a les seues pròpies conviccions!
Sempre havia sentit dir que el poder corromp, i em resistia a pensar que no sempre havia de ser així, almenys no en tots els casos, però cada vegada hi veig més clar que, és tocar la poltrona del govern i, la gent que havies conegut abans jovial, enèrgica, impol·luta i moralment sana, es transforma poc a poc i comença a degenerar i a renegar del seu passat.... ¡Tu imagina't què pot arribar a fer, el poder, amb aquells que presenten un caràcter sàdic, pervers o aprofitós de manera natural!
Sent molt traslladar-te aquests pensaments tan amargs, però em feia falta bolcar a fora tota la fel i la rancúnia que em roseguen el fetge i m'esgarrapen els budells.
Atentament i tristament,
Joanjo Aguar Matoses.
Sueca, País Valencià, Marènia. Divendres 4 de març del 2016.