Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-38_lluisors.html


Lluïsors


La teva ombra t'empaita, t'encalça i t'abonyega

un jo més cridaner t'esclafa al terra

panteres negres fan un tomb pel teu interior

no tot a l'aigua sura

els botxins es deixondeixen embriacs

tothom a cercar la fura.



Patinadores elàstiques llisquen pel fangar

canals embussats de trànsit i angoixa

la glòria a puntades fas fora

enderrocs i terrabastalls

col.lapsen l'engranatge intern

l'espelma és damunt la barca

la barca roman aferrada al seu destí

el destí fugisser dels betzols.



Plantes mullades regalimant escales avall

tres segles després te n'arriba el degotall

ferotges orgies sacsegen el replà

elefants de goma per somia-truites confessos

l'eixida no és per ací.



Si una faç mústia se t'apropa

no la mosseguis, car llur verí et corpendria

si una onada de plaer t'embolcalla

no la rebutgis, car podria ofegar-te

si no veus més enllà de la paret

no t'hi amoïnis, xiscla i s'esberlarà.



Horitzons freds, tempestes amb sordina

no hi ha res al congelador

i el temps flueix com si no res

maragdes refulgents encimbellades dalt el no-res

pols, cendra i fum, digue'm si això no és un veritable res.



Al bell mig de l'arrodonit llit

dins un forat apanyat

hi ha un home que rumia

endinsant-se a la foscor per eixir-ne ben net.



Clarianes disfressades s'apropen per ponent

com relluents cavalls de Troia penetren suaument

temptegen la mirada dels tanoques embadalits

per sobtadament descarregar la irada tempesta damunt seu.



Cercles de foc dansen en deserts imaginats

l'espurna nocturna no s'atura

vingueren els savis embriagats del teu perfum

deixant les sandàlies al trèspol.



I l'esparver guillat

del vec foradat

somriu d'amagat.



Ens endinsem per terres estranyes ...



 

Enviat el 26 d'octubre del 2011