Això rai!!! si la columna ho suporta,
tot el pes de l'infinit;
ara i adés voltant dins el laberint
de bells jardins florentins,
de recs i deus arabesques,
de ressorgides icones bizantines,
de brutícia napolitana,
de palaus gastats com piles caducades.
Sadolleu-vos de virtut,
traieu-li'n tot el suc, ans per descobrir a la fi de totes les fins possibles,
que tan sols el pecat us reviscola;
un peu bru i nu dins d'una rovellada galleda,
un nas balancejant-se al vorell de la mitja lluna,
un fluorescent pampalluguejant senyals d'altres móns,
no ho bufis!!!! car tot és de cotó fluix.
Trenes dansarines en calent moviment,
esbufeguen l'aire, l'empenyen vers la porta policromada,
on rostres estucats de senyors ja florits,
succionen les ones del pensament.
Quatre-cents renills de cavall,
quatre-cents esgarips llunyans,
quatre-centes ànimes sobreeixides,
fum, glòria, un parrac de bandera,
que trist deixar-se occir per tan poca cosa.
Malanomenades natures mortes
decoren malanomenats indrets vius;
fumadors d'opi ajaçats
cerquen la pau perenne
a través de boscatges farcits d'estels bellugadissos.
Avui la lluna sembla inquieta,
avui l'aire no vol arribar,
avui els finestrons no poden repicar,
avui s'ha fet fosc en ple dia.
Obre de bat a bat les portes de l'estació freda,
inhala les flaires gebrades de l'Himmalàia,
deixa que la fera faci un tomb pel rebedor,
així, de passada, farà amistat amb l'escurçó.
De les tenebres en farem llum,
i de la llum, conhort perserverant,
talment com un motor diésel.
Endebades rastreges la pols dels turons,
t'hi capfiques, t'hi perds, t'hi esmunys,
la caixa de Pandora fugida és,
els tresors de El Dorado,
les joies de la Corona,
i el bes de la dona-aranya,
remembrances que bateguen llunyanes.
Al bell mig del cercle concèntric,
un home arraulit cerca llur destí,
car no ha sabut albirar en els estels,
besllums que el guiessin enlloc.
Retalls de memòria fragmentada,
pulida com una pedra llisa,
esquitxada per l'escuma d'un ventall devorador;
pedra forjada de mausoleu vienès,
pedra emigrada dels confins de terres ermes,
pedra bruta de llamborda romana,
pedra esmicolada per llur pròpia mà.
Enviat el 30 d'octubre del 2011