A totes les ràdios i mitjans de comunicació que escolte en castellà -atés que m'han eliminat els propis en la meua llengua, el català de València- no pare de sentir detalls sobre la corrupció catalana del 'clan' Pujol, així com la també sobre la del Partit Socialista d'Andalusia, amb els Expedients de Regulació d'Ocupació (els ERO, o ERE en castellà) fraudulents.
Cal recordar, per cert, que Jordi Pujol s'havia acollit a l'Amnistia Fiscal promoguda pels seus amics/enemics del Partit Popular, una llei de la qual també se n'han beneficiat nombrosos corruptes i defraudadors castellans, els quals hi continuen tots, a hores d'ara, en l'anonimat i tampoc no hi són investigats per cap jutjat.
Primera discriminació: Tots eixos delinqüents fiscals són tapats pel Partit Popular a causa del seu interés estratègic, la tendència política, la riquesa o l'elevat rang social, com també ho fou el gran 'amigo', l'expresident Pujol, fins que es convertí de la nit al matí en 'enemigo', en declarar-se obertament independentista. Fou només aleshores quan els polítics castellans, els mateixos que abans li ho tapaven tot, els que ara s'encarreguen de destapar-li-ho, perquè els convé, clar, atés que hi ha raons d'Estat pel mig i està en risc la seua sacrosanta 'Unitat nacional'.
Si el beneït de Pujol hagués callat la boca i s'hagués mantingut fidel com un gos al centralisme castellanista, ¿haurien tret a la llum, llavors, els seus draps bruts? ¿Quants draps bruts més, de catalans, valencians i castellans hi resten amagats a hores d'ara en espera de trobar el moment oportú i que, probablement, no arriben a sortir mai a la llum pública? ¿A quants polítics està fent-los xantatge ara mateix el Partit Popular? ¿No sembla un tant estrany que ara tot just, arran del terrabastall de corrupció que ha sacsejat la cúpula nacionalista dels catalans, Artur Mas i Convergència i Unió facen veure de sobte que, això de l'independentisme.... millor, s'ho repensaran una mica i ho deixaran aparcat?
Segona discriminació: Llevat de Jordi Pujol, la resta de delinqüents acollits a l'Amnistia Fiscal castellana resulta que són escandalosament obviats o ocultats pels gran mitjans de comunicació. ¿Per què? ¿Perquè eixos delinqüent no són "d'interés general"? ¿Perquè formen part d'oligarquies, bancs i grans empreses, vitals per conservar l'estatus quo del centralisme castellà? Un centralisme que esdevé cada cop més mastodòntic, asfixiant i inoperant, però que invoquen dia a dia com una lletania des del Madrid més ranci i ultradretà, com si fos l'únic sistema al món que pot salvar l'imperi del trencament i la ruïna total.
¿Per què fa setmanes que sentim parlar de la corrupció socialista d'Andalusia i de la corrupció catalana de Pujol, però duem mesos sense saber res de la corrupció dretana i castellanista del cas Gürtel, del cas Bárcenas, dels sobres en negre del president Rajoy, de la Caixa en B del Partit Popular, de la podridura fiscal que esquitxa el mapa de l'imperi, assolat per la 'marea blava' del PP, o dels cent imputats per delictes que té aquest mateix partit al País Valencià, per posar un exemple concret?
¿Per què cada vegada que parlen de Pujol i dels 'ERO' -o 'ERE'- d'Andalusia no equilibren també la informació esmentant alhora alguna corrupció dels polítics populars? ¿Per què en el cas Nóos d'Iñaki Undargarín (eixe 'presumpte' lladre aficionat a robar-nos diners públics a balears i valencians) la fiscalia de l'Estat -encarregada generalment d'acusar- s'erigeix aquesta vegada en la defensa gairebé particular de la infanta Cristina i de la Casa Reial?
¿Per què ara, justament de cara a la Diades Catalanes del 11-9 i del 9-11, a un any de les eleccions locals, autonòmiques i generals, desapareix de sobte tota referència a la corrupció dretana castellana, però sí que es parla, en canvi, a tota hora i a tot arreu, de la corrupció esquerrana i catalana?
Evidentment, la discriminació informativa dels mitjans de comunicació castellans esdevé cada cop més brutal, gairebé una ofensiva mediàtica-militar. Pitjor encara quan prové d'uns mitjans públics que paguem entre tothom, com són la Ràdio i la Televisió Nacional. Uns mitjans que ja estan a prop d'emular la més negra època informativa de José Maria Aznar i han ultrapassat amb escreix la manipulació vessada durant anys des de l'extint Canal 9, gairebé un NO-DO caricaturesc del nostre expresident Francisco Camps.
Sense mitjans en la nostra pròpia llengua al País Valencià i encaixant un continu bombardeig informatiu, totalment premeditat, calculat i esbiaixat, provinent des del Madrid més centralista i anticatalà, ¿com voleu que estiguem els valencians?
Una de tres: O aborregats, o derrotats o indignats a nivells màxims, a punt d'explotar. No hi ha cap altra mena de resposta. I els indignats, que cada cop en som més, o trobem una sortida a aquesta pressió mediàtica, o açò esclatarà per un costat o altre, malgrat que siga cap a dins, a mena d'implosió o forat negre que engolisca a tot el món. Si és així, que Déu ens pille confessats.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 19 d'agost del 2014.
Joanjo Aguar Matoses.
(Últims retocs: 19-8-2014. 19:44 hores)