Autor: Joanjo de Marènia Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-363_no-a-les-vaquetes-pel-carrer.html No a les Vaquetes pel Carrer No a les Vaquetes pel Carrer   Sóc un veí del carrer Magraners, de Sueca. Els dies que fan la 'festa' de vaquetes pel carrer, els veïns del circuit de vaques ens trobem 'arrestats' a no entrar ni eixir de la nostra pròpia casa durant les hores que les vaquetes envaeixen el nostre poble, ens agrade o no aquesta gallejada 'festa tradicional'.   Els inspectors i municipals examinen, això sí, el circuit taurí abans de començar l'esdeveniment, per assegurar que tot s'ajuste a la llei. Però, des del moment que s'amollen les vaquetes, aquesta llei s'hi transgredeix sistemàticament i comença a córrer davant la vaca tot crist, ja siguen majors o xiquets menuts que no haurien de poder participar. I és aleshores quan més trobem a faltar la presència d'inspectors o de municipals que els criden l'atenció, a ells o als seus pares, que de fet són els últims responsables.   Durant la 'festa' de les vaques, llevat d'alguns cadafals, al circuit s'hi troben relativament pocs llocs per amagar-se, només de boca de carrer en boca de carrer, on hi ha les pertinents barreres habilitades. Però aquestes s'hi troben tan atapeïdes de gent que suposa un elevat risc per nosaltres, els veïns reclosos a la força, cada cop que necessitem eixir del circuit per algun motiu urgent, siga laboral o familiar.   Des del Setmanari SUECA s'hi promou amb fervor una vegada i altra, com a 'tradició suecana', la 'festa' de les vaquetes. Però, veges tu, resulta estrany que no hi posen el mateix èmfasi en recuperar i consolidar altres boniques 'tradicions suecanes', com és la cursa de sacs o aquella d'enfilar-se a un pal untat de sagí per enxampar un premi -abans un ànec- lligat allà dalt. O, millor encara, ¿per què no fomenten al màxim una altra gran tradició suecana, com és la de parlar, escriure i estimar de tot cor la nostra pròpia llengua, el valencià? Aquests jocs i tradicions, alguns perduts i altres en vies d'extinció, també podríem esforçar-nos en conservar-los entre tots, sobretot des dels gran mitjans de comunicació, però -¡quina casualitat!- a l'hora de la veritat hi resulten oblidats o silenciats per tots aquells que s'entesten en imposar-nos primitives i ferotges 'festes tradicionals'.   El senyor Enrique Lluna Puig, per exemple, col·laborador habitual del Setmanari SUECA, s'ha erigit en abraonat defensor de la 'festa de les vaques pel carrer', la qual consta, bàsicament, en amollar pel mig del poble unes quantes vaquetes, a la seua sort, sense preocupar-se mínimament pel benestar emocional d'aquests pobres animals. ¿No creu que viurien més tranquils al seu corral o pasturant en un camp, que perseguits per una eixordadora multitud d'éssers, que alguns anomenen humans?   Ja he parlat personalment amb vosté, senyor Lluna, i li he explicat amb pèls i senyals el que ara relate per escrit. Però vosté, erra que erra, continua setmana rere setmana des del seu mitjà -que sembla ja un Jiménez Losantos suecà- amb la mateixa cançoneta: que si vaques al carrer, que si vaques al carrer.... ¿No pot parar-se a pensar que poden ferir o matar algun corredor, xiquet, jove o major? ¿Què en pensaran els pares de l'accidentat quan s'adonen -massa tard- que aquesta 'festa' no és tan bonica com la pinta? ¿Com creu que el miraran llavors? ¿Podrà vosté mirar-los als ulls?   Jo mateix tinc un fill que no està en edat -ni ganes- d'anar a perseguir vaques, però es veu forçat a eixir de casa i travessar el circuit en hores que els animals hi bamben pel carrer, perquè ha d'acudir al seu treball. ¿Per què -em pregunte jo- ha d'obligar vosté al meu fill a córrer un risc innecessari, amb perill que la vaca l'esclafe o li clave una cornada?   Jo demane consideració al poble de Sueca i a tots els regidors de l'Ajuntament, per tal que ens donen suport i acaben definitivament amb la 'festa' de vaquetes pel carrer. Si alguns enfervorits abanderats de les 'tradicions' reclamen vaques, doncs que les facen, però en una plaça de bous, com també és 'tradicional'. Allí tot esdevé més controlat i disminueix el risc de mort o de lesió. Al cap i a la fi, a una plaça de bous assisteix qui vol -llevat dels bous- però al carrer ens obliguen a tots els veïns a patir la 'festa' de les vaques, ens agrade o no. I molt veïns afectats ja estem farts de sofrir la tortura, cada any, de ser presoners dels 'taurins' la vesprada de les festes, durant més de mitja setmana. A més a més, tampoc no ens agrada gaudir amb l'angoixa dels pobres animals. Al capdavall, sembla que algunes bestioles tenen més coneixement que moltes persones que es consideren 'racionals'.   Sueca. Diumenge, 2 d'agost del 2015. Autor: Juan Aguar Fraj. Correcció: Joanjo Aguar Matoses. (Actualització: 2015-08-03. 15:03h)