Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-36_transversalitats.html


Transversalitats


Clar de lluna,

udol de llop,

cotxet abandonat

en un clar de bosc;

xiscle esmorteït,

però clar,

la recerca continua,

és clar.



Rialla afeblida

d'un borinot damunt d'una pila de sucre,

rialla malsana

d'un marí en aigües tèrboles;

a la butxaca de l'americana

una múrria rialla s'hi ha entaforat,

rialla llòbrega

d'oficinista rat-penat;

l'estranya rialla

de l'home amagat.



Parasols aïllats

en una platja sense sorra,

parallamps rovellats

en cases sense sostre,

parafangs oblidats

en un racó de món,

paramilitars angoixats

per un malson de pau.



L'aire de la cambra mortuòria

fa pudor a resclosit,

un bri d'aire s'ha esmunyit

per dessota el llit;

a ple aire l'han pistolejat,

enrogida l'herba pel dessagnat,

un mal aire t'ha enfollit,

vés a xuclar-li el pit.



Un cel devastat

l'artista no ha pintat,

un cel de penombres

s'atansa uniformat,

un cel ploraner

es lleva matiner,

un cel de goig

esclata radiant

damunt del boig;

un cel negre es baralla amb un de roig,

un cel blau es fusiona amb un de blanc,

tots els cels s'han junyit

en un mateix desig,

que una tormenta passional

els sacsegi fins al final.



 

Enviat el 2 de novembre del 2011