Els camps de la mort,
els camps d’extermini,
i els crims nazis
van arribar a ser
una realitat
per molts motius,
al mateix temps.
Hi havia gent que els impulsava.
Hi havia gent que els recolzava.
I hi havia gent,
una barbaritat de gent,
que callava.
A esta,
a la gent que callava,
no li agradava gens
el que estava passant.
No estava gens conforme
amb el que estaven fent
els altres.
Però els deixaven fer.
Esta gent callava.
Tota esta immensitat de gent
callava.
I no feia res.
I no deia res.
(Per por)
(Por a les represàlies)
Però, estes,
les persones que callaven,
també van ser còmplices
dels crims
dels altres.
En part,
gràcies a elles,
per culpa (en part) d’elles,
van morir
milions
i milions
de persones.
De persones.
Ells,
els que callaven,
també les van
matar.
Amb el seu silenci.
Sueca, 19 d’abril del 2002. Joanjo Aguar Matoses
A totes les víctimes dels genocidis que hi ha hagut al llarg de la Història
(Escrit durant la matança, la massacre, que està tenint lloc hui en dia entre israelians i palestins)
Últims retocs: Sueca, 17-10-2008