Oh! Riola, Riola,
dos tresors guardes amb tendresa.
Almenys, a mi m'aporten una gran riquesa,
perquè plenen de goig la meua ànima, que està sola.
Un dels tresors, de seguida vaig a esmentar:
és el carrer que acompanya el riu.
Del meu gust per ell no trobe concret motiu,
però potser m'agrade per fer-me recordar la mar.
No poder parlar de l'altre tresor, per a mi és la mort.
És la joia que més estime, el tresor que més aprecie,
i, en canvi, no m'ixen les paraules. Mala sort!
Ara jo tem que el tresor que més aprecie em pregunte, amb to ingenu,
la identitat del tresor que més aprecie.
Em quedaria tallat, sense gosar dir-li: "Ets tu".
Sueca, a 13 d'octubre de 1994.
Juanjo Aguar Matoses.
A Fàtima.