El vaixell acaba de salpar. Per fi partim.
A Mallorca ens dirigim.
Ben aposentats estem en el saló.
Pensàvem poder parlar i llegir amb tranquil·litat,
però una forta música ens lleva la serenitat.
Així que deixe vagar la mirada...
Des d’on estic, entreveig una morenassa que et talla la respiració
i et posa la sang molt alterada.
La xica s’acaricia els llargs cabells, càlida,
són obscurs i aonats.
Està llegint un llibre d’una forma tant plàcida...
(tant com permet la música, que ens deixa emboirats).
El seu moviment és suau i sensual.
Ara s’incorpora una mica cap avant, com de forma casual.
¡Quina mirada! Torbadora.
De nou es recolza per a continuar la seua tasca de lectora,
i el seu estat retorna a la placidesa.
¡Oh, quina sort i quin gran plaer poder admirar tanta bellesa!
Mar Mediterrània (en algun punt del trajecte de València a Mallorca).
8 d’agost de 1997.
Juanjo Aguar Matoses.