Un estol de famulenques veles
s'endinsa per l'arborada al fosquejar,
duen pensament auster,
car la migradesa volen sadollar;
mestres de cerimònies abillats
en tons cridaners,
les afalaguen veient-les apropar.
Bruixots hivernats,
deixondits per l'asquer luxuriós,
exerciten llurs encanteris.
Retrunyen les daurades campanes,
exèrcits de joguina les escorten;
des de la balustrada
masses ingents les conhorten;
llums arterials s'encenen com fars.
A palau, el neguit s'ensenyoreja punyent,
oïda sorda fan al brogit,
una xarxa de silenci estenen al seu voltant,
càlculs apressats foraden l'ambient.
Nimfes, sirenes i nimfòmanes
s'ofereixen encimbellades damunt d'argentats pedestals,
al velam estranger que ja solca llur rada;
nans i bufons improvitzen jocs malabars, jocs de foscor,
flautistes i tamborilers redoblen llur esforç,
taverners rodanxons reserven el millor vi,
tota cuca belluga, vers el cel o l'infern.
El cel sobtadament s'ha enfosquit,
les goles han emmudit,
un devessall roig traspua per les escletxes,
l'or amagat ha florit,
les esquinçades veles s'esmunyen horitzó enllà,
mentre un mar de mort s'atia sobre la ciutat.
Enviat el 10 de novembre del 2011