Autor: Ramon Trias
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-339_treva.html


Treva


Toquen les dotze i la nit es vesteix

de vell amant amb trist somriure.

La lluna plora fang i es contorneja

hàbil pels engonals cremants.

Submís el sexe se't bada fins esqueixar-te;

gra de magrana a cada campanada.

Aleshores blana un somni que xiuxiueja

i aquell mirall lasciu esdevé

un confident sagaç en la mansesa.

Toquen les dotze i la llum àvida

t'abranda de nou la calma;

però la calma inquieta dels qui voregen

per camins de nards, solituds que vetllen

arran de tot, arran de res, arran de treva.