L'ombra ja no et segueix, no vol caure pel precipici,
l'estiu s'allargassa passadís enllà, just fins el post fronterer,
les banderes onegen a la frontera, i el sofà ja no pot més,
incrèduls viatgers del temps/espai al.lucinen en tres dimensions,
l'aparell de televisió ho veu tot, copsa el decandiment d'un sofà atrotinat i
atonyinat davant seu, i entrelluca l'ombra fugissera que t'abandona saltant la finestra.
No t'acostis als murs frontereres amb el conhort de travessar-los,
els guàrdies són inflexibles i eterns.
Els geroglífics de les parets del rebedor resten indesxifrats,
els viatgers al.lucinats s'han perdut, l'ombra també, voràgine enllà,
la frontera s'emboira, però segueix estant on era,
i el sofà deixa anar els darrers gemecs, ara ja és només una peça vintage per decorar
una tétrica i destartalada estança de moda.