L'infant escudrinya l'ombra, l'ombra escolta el discurs del vent,
els porticons de la finestra orquestren cops acompassats, bateria fantasmal,
una nevera farcida de sangria atreu Nosferatus rodamons, la nit brilla,
no hi ha lluna, no hi ha estels, però la nit brilla.
Un parell d'ulls velats darrera d'un antifaç, sotjen des de la penombra del rebedor,
l'infant plora, ha vist el flamenc d'una sola pota enlairar-se cel enllà.
Bisbes assedegats fan pinya amb pispes indolents a la taverna del llop gris,
cent flors per ensumar i només un conte per somniar.
L'Infant es regira al llit, el gat de llautó s'arrauleix dessota i les rates xisclen desconhortades.
És la fi del miratge i l'infant es corda les sabates per pujar l'escala dels colors tridimensionals.
No hi ha glòria en un viatge en metro, l'infant ho sap, l'ombra s'espera a l'andana del mai més.
Pa amb vi i sucre i un raig de llum s'endinsa pel rebedor, l'antifaç cau a terra i l'infant s'esglaia.