Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-322_magic-jorn.html


Màgic jorn


El dolor desembussa, el benestar emboteix,

la figa salada, el pruner bru,

la mà que belluga les agulles del rellotge,

sempre esblanqueïda, sempre marcida, ametller en flor,

una nana per a una oïda tendra, un cant que s'enlaira escales amunt,

la llum dels teus ulls reflectida al mirall del rebedor,

una ombra creua la porta de l'armari, un desig es podreix a la nevera,

papagais encesos i ferums de claveguera, no hi ha més reis que les rates.

Del reialme dels papissots a les perles de Timbuctú, salms desafinats,

ordides mentides embolcallades en celofana,

bombes de rellotgeria per més endavant.

El pas del temps i un cavall jeu a la praderia,

l'amor se'n va però no es destrueix,

tan sols muda la pell, i respira, un xic més alleujat.

Del gris al groc i del groc al xarop, del vermell al blau

i del verd al vi blanc per sodomitzar una esplèndida daurada a la planxa.

De petits plaers i profunds records, de blanques veles i ports llunyans,

de nostàlgies surant a l'estany i estàtues al laberint.

El minotaure treu el cap, és hora de cacera.