El dolor desembussa, el benestar emboteix,
la figa salada, el pruner bru,
la mà que belluga les agulles del rellotge,
sempre esblanqueïda, sempre marcida, ametller en flor,
una nana per a una oïda tendra, un cant que s'enlaira escales amunt,
la llum dels teus ulls reflectida al mirall del rebedor,
una ombra creua la porta de l'armari, un desig es podreix a la nevera,
papagais encesos i ferums de claveguera, no hi ha més reis que les rates.
Del reialme dels papissots a les perles de Timbuctú, salms desafinats,
ordides mentides embolcallades en celofana,
bombes de rellotgeria per més endavant.
El pas del temps i un cavall jeu a la praderia,
l'amor se'n va però no es destrueix,
tan sols muda la pell, i respira, un xic més alleujat.
Del gris al groc i del groc al xarop, del vermell al blau
i del verd al vi blanc per sodomitzar una esplèndida daurada a la planxa.
De petits plaers i profunds records, de blanques veles i ports llunyans,
de nostàlgies surant a l'estany i estàtues al laberint.
El minotaure treu el cap, és hora de cacera.