Nits que tallen, que fereixen, que enderroquen anyencs i sòlids murs,
i la punyalada refulgeix per un diminut espai de temps, quasi imperceptible,
però directe i precís al fons de les tenebres, d'un cor massa feble i obsedit.
Vitrines farcides de penyores i discs ratllats,
on la pols s'amuntega damunt de l'oblit,
on les rialles esclafeixen pre-gravades,
i els clowns hi pengen descosits.
Nits que ja no embriaguen els sentits,
nits de sirenes mudes i déus empetitits,
nits que ja no udolen a la banda salvatge de la vida.
I una estratificada flaire de podrit s'escampa damunt les creus,
les creus que traginen figures esparracades en albes massa crues,
nits que amaguem dessota del llit.