Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-32_remolins.html Remolins Bussos hipocondríacs immergits dins de la peixera, ixen llunes verdes del mirall del rebedor, soldats de plom simbiòtics s'arrengleren al passadís, filferrades i sacs terrers envolten el menjador; hi ha algú excavant un túnel d'emergència dessota el despatx, ombres grises s'arrosseguen, més que no pas caminen, per l'obaca galeria. De fora estant, les serps udolen, els llops miolen i els escarbats se'n riuen. A les serralades properes multitud de fogueres hi romanen enceses; un navili platejat, des de la quilla a la proa, al pati s'hi ha encallat, deu negrets, més un suec ros, n'han eixit catapultats i a la teulada s'han fos. A la tv espaial una rumba marciana fa sacsejar el personal. Ja no queden ous a la nevera, perquè ja no hi ha nevera, diuen que l'han vista fugir, agafada de bracet, amb la màquina tallagespes. venedores ambulants de somniejos entrellucats truquen a la porta, la majordoma de sis caps negligentment les engega a dida; una llar de foc triangular agita cendres de cel.lofana vermellosa, vents arabescos giravolten per les cantonades enfangades de mentides oblidades; busos sense ruta, metros que no s'aturen i capvespres gèlids a la tardorenca gran urb, gavines, que no són aus, solquen els cels pol.lucionats de combustibles efervescents, ànimes negres arreu. Tragèdies gregues fan cua a l'amfiteatre, plaça de braus escapçada per la meitat. Des del tocador estant, i una suau brisa entrant per la finestra, la dama "que-treu-foc-pels-queixals" s'empolaina d'allò més. Pels apedaçats terrats i empolsinades golfes una silueta s'hi belluga a una velocitat endemoniada. Ja no queden mocadors de roba a la calaixera, els "clínex" invasors els han foragitat. El genet vermell vindrà a prendre el te a les cinc hores, zero minuts, zero segons, zero microsegons, de la tarda. Pel cap baix sobren mil milions d'habitants al planeta terra, per on comencem la neteja?   Enviat el 2 desembre del 2011