Porpra és el color de l'atzar,
neutra és la sang que flueix generosa de recòndits indrets,
punt d'ebullició, com cercar una quimera, tota una vida per trobar el punt just d'ebullició,
i la sang eixuta respira, cobra nova vida i colors, reflectida pels raigs d'un sol omniscient,
els coloms saltironegen per no ésser esclafats i els gats passen a un pam dels pneumàtics,
set vides, noi, set vides.
Tardor de tolls d'aigua bruta i paraigües grisos,
esculls coralins perduts a la banyera,
sinopsis desestructurades rebenten cervells tot prenent cafè,
i la conxorxa no s'atura, vés, escolta'n el mormol allà, cap a l'ombrívol rebedor,
i sentiràs veus viatjades, hi entrellucaràs corredisses d'ombres furtives,
però no hi veuràs pas el rostre de la veritat.
Híbrids éssers daurats s'obren pas entremig de corrents ventíjoles perfumades de sofre,
ascensors descensors que s'aturen en indrets inconeguts pertorben ments rutinàries,
arribada és l'hora del gran badall,
i badallarà l'ànec de l'estany,
badallarà el quiosquer avorrit,
l'avi ensopit,
i el guàrdia urbà ensinistrat a posar multes,
badallaran el gos i la seva mestressa,
badallarà la televisió,
i l'home-déu esclafirà un badall immens,
tot seguit, el món explotarà.