a fosques i en silenci
m’ofegue sol.
perdut entre paraules
per baix d’un brut llençol,
on no sé si plou
tampoc si fa sol,
deixeu-me en pau
sols vull tindre son.
mala sort o bona mort de cara?
et trobe poc i em trobe mal.
no,
ella tampoc no em vol,
ma ombra està de dol encara
demà serà altre dia,
i apreciaré amb un babós somriure
el sucar l’oliet de l’ensalà,
i en la paella seré el més golós,
en l’allioli amb pà
i amb carn torrà…
oblidaré l’asfalt
i eixes ganes d’arrosegar-se tant per pujar alt.
oblidaré que estic fart de l’amor
i també falt,
però no demane rés,
demà serà altre dia,
un altre dia més.
de moment toca aconformar-se
amb l’amargor d’aquest malson
amb este món de penes i penis
de nens i de nenes
de trens i de trenes
de melenes morenes
de punys que més tard faràn punts…
de mels convertint-se en merdes
d’etcèteres,
d’uns eterns tres punts . . .
Enviat el 22 d'agost del 2006