sóc un porc que arrosega
el fang cap al teu cos
sóc un cuc que rossega
precioses bragues de seda
sóc l’arbre que cedeix
per millorar el teu repos
sóc la paraula “paraula”
que mai no sap que dir.
sóc el pes que no et pots llevar de damunt
un munt de bacs, clots i cagades
sóc la calvície més odiada,
el regust amarg de l’última ametla
sóc mala herba per sempre morta
però el tros d’horta que no es deixa matar
sóc
l’home que es rosega els queixals
mentre s’arrosega per cedir
front les paraules que pasen mortes
pel davant.
i sóc pobre i em ric
no sé si sobre
però estic.
i no cobre,
però escric.
Enviat el 22 d'agost del 2006