El foc que crema,
perquè hi ha un foc que crema i un que no crema,
el foc que devora i el foc que menysté,
el foc que s'apropa i el que et defuig,
puix ha copsat en el teu esguard
una cremor més pregona que qualsevol de llurs flames.
El foc tendre com una cançó de bressol,
i el cruel, que fa seva la crueltat de la terra cremada;
el foc que es vincla com un bufó davant la cort,
i el que crema palaus i trons imperials;
el foc aspre, sense nom i sense fidelitats per respectar,
el que no truca a la porta ni s'espera cortesment.
I aquest darrer, justament, solidàriament,
se'ns endurà a tots qualsevol dia,
insubornable, justicier,
ningú es farà escàpol de llurs esmolades urpes.