Quan les ones arrosseguen un temps inacabat,
les despulles d'un robot emmenen un moviment inarticulat,
són els braus que cavalquen vers la foresta,
és la nit que encalça els amants,
ni badocs ni viatgers poden ja aturar-se enlloc,
són els nòrdics vents que bufen negres banderes,
és la fi dels temps pressagiada pels ermitans de les coves encimbellades,
la mar que no es calma, la penyora que encara deus,
i en travessies de creuer cap a terres no conquerides,
sempre hi haurà cofres daurats per bescanviar i somnis per sadollar,
són les hores que no s'aquieten, és la son qui t'empaita,
en vesprades recollides als jardins rosats dels cors de pedra,
les arcaiques estàtues xiuxiuegen els noms dels braus,
mentre una gernació fuig aterrida d'un malson massa proper,
i a les portes del castell, esprimatxades figures hi munten guàrdia,
sota una intensa i groguenca lluna.