Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-29_ressorgiment.html


Ressorgiment


Aquella dona andrňgina de pit formós,

ajaçada enmig de la natura,

t'ha esguardat,

llurs mugrons psicodčlics

t'han fet parpellejar,

dessota un sol encčs de roig de sang,

damunt l'herba més verda d'un milió de prats,

has surat.



I l'enveja ha viatjat a la velocitat de la llum,

eixida de remots palaus orientals,

de bars esquifits a qualsevol cantonada,

i de retruc la vena t'ha perforat,

perň endebades llur imatge t'ha esborrat.



I a l'albada de la nit la retrobarŕs,

dins d'una capsa de mistos us allitareu,

sense mandra us despullareu,

i el secret més gran

per la finestra s'esvairŕ.



 

Enviat el 28 desembre del 2011