El triumvirat calava foc a la tarda hipocondríaca,
Nirvana, Kurt Cobain i l'home que venia llumins.
Sota les fastigoses voltes de la Plaça Reial,
un geperut demanava almoina mentre una dona grassa l'acordeó tocava.
El triumvirat perdia l'esma darrera faldilles massa curtes,
Depeche Mode, Nick Cave i el gos d'un sol ull;
i les flors es marcien abocades en ampits massa visibles.
La ferum, la calor, la xafogor i la dona divorciada que venia gelats.
El triumvirat esguardava la posta de sol en una platja bruta per dins i per fora,
soliloquis, circumloquis, monòlegs i música de clarinet per endolcir la nit.
Moriarty, Bruno Schulz i els germans Quay,
i la nit regalimava per dins i per fora,
farcida de mil flaires desconegudes i d'un misteri per descobrir.