I la teva flor no es marceix ni a l'extraradi
l'orgia ferotge no la pot espoliar
el gin-tonic baladrer no la pot embadalir
el saxo ploraner no la pot embaucar
està feta de ferro colat
ni tan sols les trepitjades l'embruten
Bregada en mil-i-una batalles
de llangors i d'angoixes
però també de xerinola i esglais
sap arraulir-se quan toca
sap mostrar-se quan li convé
l'art d'esvair-se coneix a la perfecció
La teva flor no va néixer ahir
però tampoc és tan vella com per no poder seduir
als balls de màscares triomfa usant la tàctica de l'escorpí
als pètals salats hi serva el millor tresor
que t'allunya als mars del sud
a les portalades de l'orient
al bell mig del desert
La flor teva no té aturador
ànima desbocada que cavalca lleugera
de roba i pensaments
un únic i darrer objectiu
gaudir l'èxtasi abans no fineixi
la teva flor em serveix de consol
Enviat el 28 gener del 2012