Un cos damunt la neu, un cel massa clar, una línia precisa
Robert Walser ha sortit a passejar
per viaranys interiors/exteriors
un barret damunt la neu, un somriure massa ufà, una ventada que despulla
Criptogrames codificats amaguen tot un deler existencial
de servituds/dominis, qui és l'amo? qui és el serv?
la clau la té el guardià, i aquest res no dirà
flors a l'ampit del finestral, un glop de vida alenat a fons
Un bastó damunt la neu, un pensament punyent, un ull massa lúcid
Robert Walser ja reposa
damunt de núvols de cotó, sobrevola la immensitat
el passeig més llarg, l'aventura s'ha endagat
Un cos que sadolla la vida, la mort i allò que al bellmig resta
una ment que perfora els sentits
una exquisidesa aplicada a les lletres com gladiols blancs al jardí de les delícies
una brillantor que tot just comença a eixir