Som estels nocturs travessant mars d'incògnites desbordades
som feres diürnes arraulides al cau esperant la foscor
som amants de pedra en un jardí somort i obac
som cocodrils ofegant-se en un vas d'aigua
som eremites eixits d'un passatge bíblic
som els oblidats que sempre fan cua
I, vés per on, som la sal de la terra
el cabal que fa fluir els rius
el sol que escalfa l'univers
la lluna assasina d'esmolades dents blanques
l'estàtua que camina darrera un somni
el pingüí amb paraigües a recer de la pluja
el vent que apaga totes les espelmes
En la nit feixuga de l'oracle
cerquem la barca i el barquer
que ens adrecin vers el far de les mil llums
en una xafogosa atmosfera carregada d'enyor
som el blanc llençol que voleia bufat pel conhort