Llums que suren damunt d'estanys d'argent
llums sense ombra, sense codi, sense mentides
llums com pals de telègraf alineats a l'horitzó
un roig capvespre centenars en veu passar
solcant marasmes de goma-escuma
llums afables, tendres, fiables
que s'endinsen en les penes i les esmicolen
fonaments d'or fan trontollar
lleis perverses fan derogar
llums com ulls, a la retina hi tenen la memòria
una memòria indòmita edificada damunt de navalles sagnants
però també farcida de conhort
llums pels nous temps, llums que viatgen a la velocitat del desig