Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-26_coixins-de-plomes.html


Coixins de plomes


Il.luminat pel desig d'allò que fórem

il.luminat pel record d'allò que no fórem

il.luminat, m'esvaeixo com un esperitat

per caminois lluents de fang

per viaranys de dur quitrà

cercant la fosca gola del llop sense dents

resseguint les empremptes de l'ogre d'un sol ull

enlluernat per un horitzó atapeït de brillants ford-mustangs metal.litzats

encegat per una madurada figa a l'hort que tot ho vol.



I la corrosiva obcecació m'emplena l'ànima de cendres, runes i metall rovellat

mentre deu mil coloms portadors d'obscurs damnatges

ixen de terrats abocats a la misèria.



Lliureu-me al foc etern que tot ho verifica

doneu-me l'or, l'encens i la mirra dels falsos pecadors

no especuleu més amb la meva apedaçada tomba

ans tan sols pols negra ansio a congriar.



Regaleu el vent dels déus a aquells que encara no especulen

jugueu al joc de les disfresses evaporables

trenqueu la norma per tot seguit refer-la

deixeu passar el tren de la bonança pel pati del darrera

no mireu enrera.



 

Enviat el 21 febrer del 2012