Il.luminat pel desig d'allò que fórem
il.luminat pel record d'allò que no fórem
il.luminat, m'esvaeixo com un esperitat
per caminois lluents de fang
per viaranys de dur quitrà
cercant la fosca gola del llop sense dents
resseguint les empremptes de l'ogre d'un sol ull
enlluernat per un horitzó atapeït de brillants ford-mustangs metal.litzats
encegat per una madurada figa a l'hort que tot ho vol.
I la corrosiva obcecació m'emplena l'ànima de cendres, runes i metall rovellat
mentre deu mil coloms portadors d'obscurs damnatges
ixen de terrats abocats a la misèria.
Lliureu-me al foc etern que tot ho verifica
doneu-me l'or, l'encens i la mirra dels falsos pecadors
no especuleu més amb la meva apedaçada tomba
ans tan sols pols negra ansio a congriar.
Regaleu el vent dels déus a aquells que encara no especulen
jugueu al joc de les disfresses evaporables
trenqueu la norma per tot seguit refer-la
deixeu passar el tren de la bonança pel pati del darrera
no mireu enrera.
Enviat el 21 febrer del 2012