L’amor que es beu.
M’amarava el tebi instant
d’una amargor d’amor
i foll m’abraçava
a una mare transgredida;
lúbrica nuesa
assadollant un déu àrid
que a ulls clucs s’ofegava
sota un calze de consol;
i prenent-lo, submís t’implorava
un càlid plovineig,
que per dues vegades
tu preservares dins la incertesa.
Llavors tancava dolçament els ulls
i trèmula i extasiada
baixaves cap a mi;
immòbil, com una santa,
calladament ploraves.