Sal, vent i escata.
Les petjades lentes s’esborren
sota la pluja lliscant del temps,
i els records passats a l’hora
es barregen amb records futurs.
De ben cert ser que visc damunt
l’agulló fiblant d’un present efímer
i que l’instant sublim es perd just el tall.
Hauré de suportar les flagel·lades
d’un joc desmesurat i a l’hora mancat;
i dempeus i amb molta fermesa
em caldrà de conviure amb mi mateix,
de compartir-me diàriament amb solitud,
de saber descobrir que la platja transgredida
és només un llençol de color de ponent;
un atzucac on inscriure nous epitafis;
un desert on llegar vells esborranys.
Apresa la lliçó m’allunyaré altiu i silent,
i amb els ulls plens de sal, vent i escata,
percebré com l’enyor d’una tendresa inútil
s’abraça de nou a una lenta i lliscant pluja.