Focs d'encenalls omplien la vesprada
de perpetus malsons alliçonadors,
d'espelmes enceses a les escombraries,
de la plenitud d'una conquesta perduda.
Però el cor badava,
i l'ànima maldava per eixir,
per dir, " eiii !!! sóc ací !!! "
" No em podeu deixar tan sola aquí !! ".
Glops de licors aromàtics
es desprenien de llur essència;
fiblades punyents com ganivets
esquinçaven l'aire fred del matí.
Però com cada dia,
a l'esperit amatent
li arribava la nit,
dolça companyia.
I en aquella acollidora cova
el " jo " s'hi arraulia,
complagut amb la solitud,
vessant al terra gestes passades.
Mentre en un indret molt llunyà,
l'ombra que tot ho copsa,
s'allargassava vers l'horitzó,
reviscolant calitja arreu.
Enviat el 24 març del 2012