Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-243_despres-de-la-plutja.html


Després de la plutja


Després de la pluja, després dels càntics,

triangles equilàters es multipliquen com eixams

en un horitzó orfe de propòsits.

Tot és vida, sal, pa i brisa marina.

 

Després de la pluja, després del diluvi,

cançons tristes pel costerut camí sense tornada,

un marejol de fragàncies esvaeix els dubtes.

Tot és llum, ombres penetrants i casoris de mentida.

 

Després de la pluja, després del no-res,

emperifollades dones s'esbraven com escuma marina,

cocodrils en cercles dansen mossegant-se la cua,

tot és blau, pinzells, sofre i tallagespes de jardí.

 

Després de la pluja, després de la desfeta a la verda prada,

jugant amb aigua, jugant amb foc, engolint el gel,

escombrant la por i les recances amuntegades pels racons,

tot és ferèstec, selva exportable des de dins i crits a ple pulmó.