Després de la pluja, després dels càntics,
triangles equilàters es multipliquen com eixams
en un horitzó orfe de propòsits.
Tot és vida, sal, pa i brisa marina.
Després de la pluja, després del diluvi,
cançons tristes pel costerut camí sense tornada,
un marejol de fragàncies esvaeix els dubtes.
Tot és llum, ombres penetrants i casoris de mentida.
Després de la pluja, després del no-res,
emperifollades dones s'esbraven com escuma marina,
cocodrils en cercles dansen mossegant-se la cua,
tot és blau, pinzells, sofre i tallagespes de jardí.
Després de la pluja, després de la desfeta a la verda prada,
jugant amb aigua, jugant amb foc, engolint el gel,
escombrant la por i les recances amuntegades pels racons,
tot és ferèstec, selva exportable des de dins i crits a ple pulmó.