Esquinçàrem el sedós cortinatge,
rosegàrem el cànem embrutit,
serràrem les dents corcades,
i malgrat tot, la ràbia no es rendí.
Fuetades de lluna plena
se'ns abrandaren a la faç,
i per més tombarelles redemptores,
no assolírem eixir-ne d'una sola peça.
La brutalitat dels ignorants
no ens confongué,
però la llum del far
tampoc se'ns aparegué.
Esquitxades de petroli en un mar encès,
bussos cap-quadrats eixint com llops de mar,
topades amb la vida sense paraxocs,
i naltros caminant descalços
pel damunt de l'abrusadora sorra.
Esculls de pàl.lid formigó,
andanades de focs suprems,
oligarquies de mans tacades,
ens espremeren els sentits,
de la disbauxa, un desdibuixat cel blavós s'arraulí,
i en la clariana del no-res hi divisàrem l'avenir.
Enviat el 2 d'abril del 2012