A la teva mà una brúixola que esquinça l'horitzó,
al sarró, felicitat enllaunada,
és l'hora de les bruixes captives,
qui pentinen els teus llangorosos cabells,
i a cada badall, flors i gemecs ixen de la teva boca.
Somrient, de dents enrunades per les impureses del dolç mirar,
i entremig el cavall blanc, i al bellmig el blanc cavall,
Un estol d'aus plastificades ix de les ninetes dels teus ulls,
i els diumenges destapes la fragància del voler,
dalt d'un ennegrit turó, al cim d'un turó negre,
els núvols xafardegen el teu cos i les orenetes aferren la teva olor.
Amb un vànol gebrat empaites l'escalfor,
amb una trompeta esmorteïda desvetlles la passió,
en un jaç d'aigua cristal.lina relaxes l'emoció,
i un gat negre s'esmuny entre ombres,
un gat fosc floreix al rebedor.
La blanca llum de la mágia,
la refulgència esblanqueïda de la dolçor.