I tu vingueres, vingueres en una nit de foc i d'aromes de licors.
I somrigueres als falsos estels penjats de fils invisibles.
Amb llàgrimes de sang el cel s'entelà,
a l'ensems que un vent sinistre bufà.
Destapares la capsa de Pandora
per revelar-te un destí presagiat;
el buit més infinit t'esguardà.
I en aquella densa i guspirejant nit
et marfongueres per tota l'eternitat.