Passegeu la bandera en l'hora blanca,
que els cecs la vegin,
crideu a revolta en el jardí de les delícies,
que els sords us sentin;
Ni mil faraons us aturaran,
si seguiu la línia clara,
ni els seus gossos de presa us encalçaran,
si no us desvieu del viarany transparent.
Escampeu en màgiques nits la febre del lliure pensament,
fins que els indiferents es trasbalsin,
fins que els adormits es deixondeixin,
fins que l'eruga es bellugui, ben endins en llur somni.
Feu que els muts parlin de la nova era,
feu que la resplandor l'embolcalli,
no temeu beure el vi dels bojos,
ni tastar els dolços dels embriacs de vida plena,
planteu les llavors sota una lluna endiumenjada.
Aires de tempesta us guiaran,
fosques gorges us amagaran,
cossos negres us galvanitzaran.